Una vida sense conservants ni colorants

Fins al moment hem descobert tot tipus de paisatges i racons  del nostre entorn, però ens hem oblidat del més important, del nexe connector entre les nombroses rutes que em visitat, son els pobles. Que seria d’un paisatge sense els Horts? Sense el senders per anar llaurar? O sense fer una paradeta per esmorzar? Cada excursió com hem dit no sols és observar sinó experimentar i descobrir la cultura de cada paisatge; deixa forma cada record es diferent i únic. Es sorprenent arribar a la l’entrada d’un xicotet poble, que baix la seva ximplesa amaga la immensitat d’uns paisatges sense amo.

Un dels millors consells, és en iniciar qualsevol ruta, fer una paradeta per els pobles del volten, per que simbolitza la “picadeta abans de menjar, que ajuda a gaudir més del dinar”. El poble en que farem la nostre pecul·liar recorregut és Castell de Castells, que representa el fil conductor entre moltes de les rutes descrites. En els xicotets pobles o tots són amics, familiars o coneguts, per eixa raó es respira un ambient càlid i cercà, lligat a certes tradicions i costums impossibles d’oblidar.

És un poble que manté especial simpatia en la naturalesa, uns hiverns freds i coberts de neu i un estiu càlid amb nits fredes. La situació de Castells de Castell provoca que tinga unes característiques especials, no sols una cultura solida i tradicional sinó una llarga historia que es reflexa en els senders que travessen les muntanyes i els carrers que ramifiquen el poble.

Al base econòmica del poble de Castell de Castells es el turisme, tot i que també hi ha una cooperativa, quatre bars i dos tendes de comestibles, però son negocis per abastir mitjanament les necessitats del ciutadans. Com tots els pobles es necessari que hi haja bones connexió en altre pobles o ciutats més industrialitzats per abastir necessitats secundaries o per gaudir de altres activitat. Les ciutat més properes són Denia, Benidorm i Cocentaina.

 Castell de Castells es l’últim poble de la Marina alta, situat a 550 m sobre el nivell del mar. Aquestmunicipi integra la calidesa d’un poble també l fred de les altes muntanyes. Els seus carrer representen un poble tradicional que desprèn calidesa i cultura en cada racó. La diferencia entre un poble i la vida de la ciutat és infinita, en un xicotet poble el soroll més fort es el “tractor “ del veí que es dirigeix al l’horta a llaurar; junt als pardals que decoren els carrers. Una de les coses més representatives és la calidesa de les persones la connexió que existeix entre en els veïns i que contagien a tots el visitant.

En definitiva Castell de Castells gaudeix d’una essència sense conservants ni colorants, sols la naturalesa de les estacions i una vida sense complexos.

Deixat enganyar per les aparences

La cova del Rull es va descobrir en 1919 per José Vicente Mengual, apodat el Tio Rull. Quan un dia de casera, el seu gos va entrar en xicotet forat, en busca d'un furó, però es va quedar encallat . El dia següent va rebuscar per les nombroses pedres i va descobrir la preciosa cova farcida de escalatmites i estalactites, i coves encara per descobrir. Aquesta cova esta situada a la Vall d’Ebo desprès d’un fort increment del turisme en 1995 es va obrir al públic on actualment és propietat del Ajuntament.

 El interior és realment fabulós per les formes inimaginables de les filtracions de la roca calcita. Per altra banda la Cova del Rull és un punt de connexió entre els municipis de la vall de Alcalà i Ebo. Pobles que acollixen un paisatge vert i muntanyos, on els pins i els grans xops enfortits per l’ humitat, son els protagonistes . Hui en dia és una de les poques coves del llevant espanyol obertes al públic que encara segueix en procés de formació continuada, amb una antigitat de entre 23,5 i 5,3 milions de anys.

Totes les visites estan acompanyades per un guia especialitzat, que ens acompanya per els 220 m de longitud. El recorregut es fa en sentit circular, això permet admirar la cova en distintes perspectives, els volums i les formacions subterrànies.

La Cova del Rull és el record de una terra duradora i sorprenent que ens recorda contínuament que hi ha que cuidar-la. Ja que cada centímetre de les escalatmites tarda al voltant d’uns mil anys i tocar-les o trencar-les trenca el seu procés de creixement.

Obri la teu imaginació a noves transformacions i paisatges amagats que actualment tenim el privilegi de descobrir.

Aventurat!

Aquesta ruta es diferent, el Coll de Rates existeixen diferents activitats per a recorrer aquesta peculiar muntanya. El Coll de Rates presidix el municipi de Parcent, la seua altitud i posició fan que a l'hivern sempre estiga cuberta de densa boira i que la neu empolve els seus arbres. És un lloc perfecte per a ciclistes, senderistes, amants dels deports de muntanya i aventurers.

Per als apasionats del senderisme existeixen varies rutes en Parcent i Alcalalí on emprendre l'excursió. La travesia és pedregosa i estreta però no és molt extensa. Aquesta excursió presenta numerosos avantatjes, com evitar anar per carretera i adentrar-se dins del Coll de Rates i coneixer cada racó de la muntanya.

Podem accedir al cim per mitjà d'una estreta, complicada i enpinada carretera, el que motiva la presència de nombrosos ciclistes on es realitzen tot tipus de competicions. En aquesta muntanya es realitza una iniciativa pionera i única per part de tres empreses espanyoles. Consisteix en dos casetes, una en el poble de Parcent i l'altra en el cim. En la situada a Parcent el ciclista introduix les seves dades i consegueix una targeta, que al apleagar dalt, la introduix en la caseta del cim. Una setmana més tart apareix en internet, el temps que ha tardat en fer el recorregut i quina és la seva posisicó. Les dades es poden vorer en aquesta página www.stoppomat.eu.

Per altra banda, en el Coll de Rates es podem practicar esports d'aventura, com el parapent on es pot observat desde les altures mar i muntanya, especialment quant els metlers estan en flor ja que creen un imatge florida i espectacular. Aquesta és una página web on s'informen de tots els deports que es practiquen en la comarca: http://www.yumping.com/multiaventura/alicante/parcent.

La ruta del Coll de Rates és una ruta multifuncional, es combina el deport, la aventura... Aquesta muntanya és idònia per realizar-la una i altra vegada. Per què hi ha llocs, tot i que es fasa l'esforç per arribar, mai mai cansen...

El mirador de les dos Marines.

La serra de Bèrnia destaca per el seu aspecte escarpat, pedregós i per gaudir de unes vistes privilegiades combinades de mar i muntanya. És una serra compartida per els municipis de Callosa d’Ensarrià, Altea, Benissa, Xaló i Calp, en fi és el punt d'encontre de les dos marines, la Marina Alta i  la Marina Baixa. La serra de Bèrnia,  és un dels importants referents geogràfics de la província de Alicant, la seua  posició perpendicular al litoral  li proporciona unes cites magnífiques.

                                                                El Puig Campana

La Serra de Bèrnia amb els 1.129 metres d'altitud per damunt del nivell del mar, és, junt al Puig Campana (Finestrat) un dels cims més destacats de la comarca de la Marina Baixa. L'orde de Felip II va construir un fort a Bèrnia, amb la finalitat de prevenir les revoltes dels moriscos i defendre la costa de pirates.

                                                            El Fort de Bèrnia

La serra és òptima per a arbres com les Carrasques, el pi Blanc, bosquets de Savina Negral, gal·lers i teixos. La combinació de colors junt a les escapades penyes fan que la Serra de Bèrnia siga un punt de referència.

Una volta al cim es necessari fotografiar la instantània panoràmica combinada de mar i terra que permaneixerà durant molt de temps als nostres pensaments.

Caminem junt als Teixos

La Font del Teixos és un punt emblemàtic del terme de Tarbena. Es pot accedir tant per el pantà de Guadalest com per Aialt una partida a 5 Km de Castell de Castells. És un sender empinat i costós però amb una gra bellesa i nombroses vistes panoràmiques.  La font està encallada a una majestuosa penya revestida de teixos els quals donen el nom a la font. Els teix és un espècie en extinció i en procés de recuperació, és un arbre que pot arribar a mesurar entre 10 m i 30 m i que actualment tot i que ja no s’utilitza decora els punt més alts del terme.

En aquest cas accedirem a la Font dels teixos per el Pla d’Aialt, és un sender pedregós i empinat que ens permet observar en cada quilòmetre una vista diferent. Mentre caminem vorem tot tipus de velles cases que ens recorden el passat d’aquelles terres. Veiem la resta del trajecte com una pisa serpejant que s’enfila per damunt de la muntanya a través d’un bosc de pins. Quan queda un kilòmetre vegem el Poble de Castells de Castells , la penya del Castellet i el barranc de la Canal acompanyat de infinits valls i crestes muntanyoses. Com qualsevol punt de muntanya, la Fon dels Teixos gaudeix de un clima fred i una fauna peculiar farcida d’ aus com els perdius, gallinetes i àguiles.

Una volta en el cim vegem la antiga i xicoteta font que ens dona la benvinguda junt a un acollidora caseta de manera perfecta per a fer una paradeta. Però la nostra victòria es premiada per la fantàstica vista panoràmica. Des de ací divisem la serra de Serrella i la serra d’Alfaro a l’Oest, la Serra de la Safor i el Monduver en nord-oest, la Serra de Carrascal de Parcent i la Serra de Montgó en nord-est, la Serra de Bèrnia y Aitana al sud-oest.

En definitiva caminar fins la Font dels Teixos és una experiència única que ens ajudarà a planejar les nostres pròximes excursions. Mentre camines descobreix noves perspectives que t’ajudaran a construir una perfecta imatge del entorn on vius.

Deixarás que siga un somni?

Es moment de desviar la nostra atenció a la majestuosa serra d’Aitana situada a la comarca de la marina baixa. Tot i que es bastant coneguda, són molts el elements que la componen i que fan que cada excursió siga diferents. El punt més alt de la Serra d’Aitana es localitza al voltant dels 1.500 m d’altitud, aquesta característica determina no sols la climatologia sinó la vegetació i la fauna. Ens dirigim a un punt representatiu dels medis de muntanya mediterrània, on de segur ens sorprendrem.

Aitana ha representat un important paper com a refugi d'espècies que s'han enrarit extremadament o que han desaparegut en altres serres pròximes. Com per exemple, L’àguila daurada, l’àguila de panxa blanca i el falco reial. Per altra banda la vegetació es vertaderament peculiar, malgrat l'efecte destructiu i reiterat dels incendis, la serra conserva encara alguns enclavaments forestals destacables, representats per bosquets més o menys extensos de carrasca, freixe de flor, l'auró, la moixera i sobre tot els pins, afavorit per les repoblacions efectuades.

És una serra amb una relleu especialment escarpats i coronades per parets rocoses. És característic com a mesura que ascendim notem com la humitat i el fred ens sonrogen les galtes. Una volta dalt ens adonem de que un helicòpter no té res a envejar les vistes que la  impressionant serra d’Aitana ens dona el privilegi d’observar. S’observen serres com Serrella, el Motgó, Bèrnia...

Es curiós com per el camí existeixen altres camins que porten a diferents angles de la Serra d’Aitana, que de segur tots mereixen el seu reconeixement no sols per el que s’observa sinó que Aitana ha sigut durant segles testig d’incendis, el progrés, la extinció de especies... però miraclosament a sobreviscut i a mantingut la seua essència pura i natural que cada vegada més, es visitada per curiosos de tots els llocs.

Sols falta abrigar-nos bé i preparar-nos per anar al segon sostre de la comunitat , que sense dubte serà una ruta diferent a totes les demés.

No deixes de caminar...

El temps passa i hi ha llocs que cobren vida i altres que desapareixen, per aquesta raó és necessari  gaudir d’esperit aventurer i endinsar-se en rutes i senders que a primera vista no hi tenen cap peculiaritat. Perquè allò que visquem en aquella travessia: rialles, sustos, esforços, pors…  Ho recordarem com un de les millors experiències, per que hem aconseguit personalitzar, el que era impersonal, li hem atorgat vida i sentit a llocs que abans per a nosaltres no en tenien.

El senderisme ens dona l’oportunitat d’aprendre  de tot tipus de vivències. Moments de molt d’esforç, fred, calor, pluja, lesions, discussions, desorientacions… però el més important és no perdre el sentiment de superació i de motivació, d’aquesta forma sempre aplegarem al fi de forma victoriosa.

En el senderisme posem en pràctica valors essencials en vida mateixa, com el companyerisme, no tirar la tovalla, la curiositat i un llarg etcètera, que de manera simultània rebem  una gran i insuperable recompensa, no mai imaginada. No deguem centrar-nos en les aparences sinó motivar-nos per a gaudir i superar qualsevol obstacle.

Podem repetir cada setmana la mateixa senda però mai es suficient, perquè cada Vega presencies un paisatge diferent, no sols per la quantitat d’arbres o la vista que observes, sinó per la posició del sol, per el color del arbres de fulla caduca, per la àguila que observem en un dia qualsevol, per l’aigua que corre per els barrancs, infinitat de circumstancies variables que faran que cada vegada que aplegues al cim siga un moment únic i irrepetible que sol “tu” has presenciat.

El senderisme aporta moments impactants i feliços amb família i amics, que ni els diners, ni el treball, ni qualsevol altra cosa podran aconseguir. Quan caminem experimentem tot tipus de sentiments, aventures, emocions que perduren en el temps. 

A que esperem, posant-nos les botes i l’aigua i comencem a caminar fins on ens porte el camí...Ens vegem.