dijous, 28 d’octubre del 2010

Una finestra a altre món

Els Arcs s'han convertit en les finestres que conecten amb un mon paral·lel, anyunyat, bell, inmens i espectacular. Aquesta muntanya representa els capritxos de la natulaletza, que forma i transfoma el nostre entorn, creant meravelles com aquesta.


Els Arcs és una de les muntanyes més conegudes de la vall del Pop, concretament en el terme de Castell de Castells, un xicotet poble farcit de travesies i de altes muntanyes. La muntanya es un icone cultural i turístic de la població, per a xicotets i majors és una parada obligada.

Iniciem la ruta a les afores del poble on el caudalós riu ens regala abundant aigua fresca, per plenar les cantimplores, refrescar-nos i motivar-nos  per a començar camí. Una volta preparats reprenem la travesia per un estret cender, bordejat de ametlers, oliveres milenaries, carrasques, romer... A mesura que caminem ens impregnem de tradició i historia, en pensar que aquest trayecte el recorren diariament avis i xiquet del poble per cuidar les seves terrer i amb l'intenció de no abandorar mai les tradicions de una vida.


Mentre caminem deixem arrere altre muntanyes que al revisar-les, ofereixen altra prespectiva i paisatges. Tot i que la ruta no hi es del tot curta, estem aplegant al nostre destí Els Arcs. La primera impresió es impactant i produeix un cert vertigen, per descobrir realment a la altura que estem. És un lloc perfecte per a esmorzar i fer numeroses fotografies. El que més sorpren es la sensació de llibertat i adrenalina baix els Acs, tot i que passen desapercebudes una volta allí són espectaculars.


Ara sols queda agafar una xicoteta pedra, amb la promesa de que en un futur la tornarem al seu lloc d'origen i deixa forma fixar en la nostra memoria la visió d'un món anterioment mai vist.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Llocs que deixen de pedra

Quan tenim sensació de fred sentim com els pels s'esgarrifen de sobte i el nostre cos tremola impulsivament, de seguida reaccionem fregant-mos els braços com una cridada desesperada al termòmetre. Hi ha llocs que deixen gelat en qualsevol època de l'any, és el cas d' Andorra, tot i que el sol d'estiu s'apodera de les muntanyes, els paisatges, els llacs, els boscos, les estacions d'esquí, les casses, les muntanyes... Es refreda el pensament fins quedar sols tú i un lloc on sempre has volgut estar.


El Principat de Andorra és sempre conegut per ser un país petit que connecta el pirineus entre França i Espanya, per sobre tot per el seu sector dedicat a l'esquí i a deports de muntanya de tot tipus. Però en Andorra sempre està en moviment, quan no hi ha neu, transformen les muntanyes en immensos prats on els cavalls i les vaques gaudeixen de la seua llibertat. Al arribar al cim, observem camps de golf, jocs d'aigua, excursions amb quat, excursions al llacs, passejos amb cavall, tir amb arc, viatge amb el trobotronc, paintball, etc.


Es com si existira un lloc on s'agrupen totes les activitats possibles accessibles a tothom, de forma accessible i ecològica. Els de certa normalitat tindre enveja a qualssevol andorrenc, per viure en un país on no té falta de rés, tot està a la seva disposició de forma immediata.


Durant molts anys Andorra també ha sigut molt coneguda sobre tot en Espanya per poder obtindre qualsevol objecte a un preu inferior als que es troben normalment. Hui en dia ja no hi ha tanta diferencia de preu, però es cert que l'encant del carrers comercials d'Andorra no tenen desaprofitament. Les tendes més comuns i representatives són les dedicates a material d'esport, perfumeries, òptiques, tabac, comerços de noves tecnologies i sorprenentment la venta de maquetes.


Mentre caminem per els comerços contemplem directament muntanyes majestuoses decorades amb tot tipus d'avets i pins que pareixien que criden a la neu i al fred. Muntanyes que no cansaven de veure i de reconèixer, sols desitjarem despertar-nos per contemplar-les de nou. Fascina la accessibilitat que tenen la infinitat de senders que porten a llocs de ensomni. Enganyen els 468 Km2 del principat de Andorra, per el fet de que és impossible visitar tots els misteris que la envolten.

Bellesa que es veu reflexa en el nivell de vida, les cases, els carrers, les muntanyes, la vegetació i sobre tot en el fred.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Una ruta per a repetir

La montanya de Monserrat està situada al municipi de Monistrol de Monserrat (Bages). És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creïents i de visita obligada per a turistes. La montanya esta presidida per el Monestir de Santa Maria de Montserrat, situat a 720 m d'altitud, un lloc expectacular per la bellesa de les muntanyes cilíndriques que aguarden el monestir i per la inmensitat de les instalacions. El Monestir és idoni per a fer una paradeta, visitar museus, l'església i comprar productes típics de la zona. Des de la muntanya de Montserrat s'observa una vista panoràmica de la Barcelona i de les muntanyes del seu voltant.



El que més em va sorprendre va ser la inmensa cantitat de gent que hi visita aquest lloc. Mentre aplegaba al Monestir sols veia cotxes i cotxes, sense la posibilitat de poder estacionar. Una volta baix del cotxe vaig comprendre perquè era popular aquell lloc: tenia un encant especial. El Monestir era un lloc extens, on a mesura que el descubriem anavem maravillan-mos de la historia de la que formavem part. Una volta allí, no vaig poder guanyar les tentacions de putjar a la muntanya de Montserrat, que amb aquelles formes peculiars, em garantizaba una vista més que bonica.


Mentre putjaba per el cender, veia tot tipus de camins que es ramificaven per tota la montanya, em van vindre al cap moltes més excursions a altres monestirs i fins i tot anar a Monistrol de Montserrat. Una volta dalt d'una de les xemeneies, vaig veure baix dels meus peus una gran planícia amb xicotetes localitats, rius i pelegrins que s'acostaven al Monestir de Santa Maria.


En definitiva, visitar la muntanya de Montserrat es un magnífic pla per a passar tot un dia en amics i familiars. És una barreja de cultures, historia, bellesa i paisatges, que t'obligaran a anar moltes més vegades.

dijous, 7 d’octubre del 2010

L'aliniació Solar de la Foradà

Dues vegades a l'any els veïns de la Vall de Gallinera i els seus voltants són testics d'un dels expectacles més sorprenets i excluxius que ens ofereix la naturaletza: L'alinació Solar de la Foradà. Consiteix en un arc de pedra format de manera natural, que a les 16:42 h de març (dia de San Francesca Romana) i a les 16:20 d'octubre (dia de san Francesc), es traspassada per un reflex de sol alineat de forma perfecta i presisa, durant dos minuts. Aquest espectacle té una gran relevancia, cultural, antropologica, poética, histórica i social, sectors rendits a la bellesa i fabulositat del moment de l'alinació.

                             

 
La Forada ha sigut el símbol per exelacia de la Vall de Gallinera, nom que antigament els arabs cridaven Galinar que significava "pedra foradada". La peculiar serra està cituada al centre de la Vall, tot i que no es el punt més alt, té una altitud de 737,3 m. En el moment moment de culminar l'atravesia sorpren, l'imaginació que ha fet servir la naturaetza i la vista panoramica de la Vall de Alcalà, al sud i de la Vall de Gallinera al nord.

                       

En octubre els ciutadans de la Vall de Galllinera celebren l'alinació solar el dia de  San Francesc (1182-1226). Per aquesta raó la Unión Cultural d'amics de la Vall de la Gallinera, organitza una serie d'escursions i de activitats tradiconals, el disapte 2 d'octubre, el diumenge 3 d'octubre i dissabte 9 d'octubre. És el dia dos d'octubre, a les 17:30, tots els interestat per l'alinació ixirán del convent direcció a la Foradà. Una volta alli l'ajuntament entregarà a tots els senderistes unes ulleres per a observar  el millor posible L'alinació solar de la Foradà.


El senderisme t'ajudarà a accedir a llocs únics i maravellosos, que t'esperen per tot arreu.