Una vida sense conservants ni colorants

Fins al moment hem descobert tot tipus de paisatges i racons  del nostre entorn, però ens hem oblidat del més important, del nexe connector entre les nombroses rutes que em visitat, son els pobles. Que seria d’un paisatge sense els Horts? Sense el senders per anar llaurar? O sense fer una paradeta per esmorzar? Cada excursió com hem dit no sols és observar sinó experimentar i descobrir la cultura de cada paisatge; deixa forma cada record es diferent i únic. Es sorprenent arribar a la l’entrada d’un xicotet poble, que baix la seva ximplesa amaga la immensitat d’uns paisatges sense amo.

Un dels millors consells, és en iniciar qualsevol ruta, fer una paradeta per els pobles del volten, per que simbolitza la “picadeta abans de menjar, que ajuda a gaudir més del dinar”. El poble en que farem la nostre pecul·liar recorregut és Castell de Castells, que representa el fil conductor entre moltes de les rutes descrites. En els xicotets pobles o tots són amics, familiars o coneguts, per eixa raó es respira un ambient càlid i cercà, lligat a certes tradicions i costums impossibles d’oblidar.

És un poble que manté especial simpatia en la naturalesa, uns hiverns freds i coberts de neu i un estiu càlid amb nits fredes. La situació de Castells de Castell provoca que tinga unes característiques especials, no sols una cultura solida i tradicional sinó una llarga historia que es reflexa en els senders que travessen les muntanyes i els carrers que ramifiquen el poble.

Al base econòmica del poble de Castell de Castells es el turisme, tot i que també hi ha una cooperativa, quatre bars i dos tendes de comestibles, però son negocis per abastir mitjanament les necessitats del ciutadans. Com tots els pobles es necessari que hi haja bones connexió en altre pobles o ciutats més industrialitzats per abastir necessitats secundaries o per gaudir de altres activitat. Les ciutat més properes són Denia, Benidorm i Cocentaina.

 Castell de Castells es l’últim poble de la Marina alta, situat a 550 m sobre el nivell del mar. Aquestmunicipi integra la calidesa d’un poble també l fred de les altes muntanyes. Els seus carrer representen un poble tradicional que desprèn calidesa i cultura en cada racó. La diferencia entre un poble i la vida de la ciutat és infinita, en un xicotet poble el soroll més fort es el “tractor “ del veí que es dirigeix al l’horta a llaurar; junt als pardals que decoren els carrers. Una de les coses més representatives és la calidesa de les persones la connexió que existeix entre en els veïns i que contagien a tots el visitant.

En definitiva Castell de Castells gaudeix d’una essència sense conservants ni colorants, sols la naturalesa de les estacions i una vida sense complexos.

Deixat enganyar per les aparences

La cova del Rull es va descobrir en 1919 per José Vicente Mengual, apodat el Tio Rull. Quan un dia de casera, el seu gos va entrar en xicotet forat, en busca d'un furó, però es va quedar encallat . El dia següent va rebuscar per les nombroses pedres i va descobrir la preciosa cova farcida de escalatmites i estalactites, i coves encara per descobrir. Aquesta cova esta situada a la Vall d’Ebo desprès d’un fort increment del turisme en 1995 es va obrir al públic on actualment és propietat del Ajuntament.

 El interior és realment fabulós per les formes inimaginables de les filtracions de la roca calcita. Per altra banda la Cova del Rull és un punt de connexió entre els municipis de la vall de Alcalà i Ebo. Pobles que acollixen un paisatge vert i muntanyos, on els pins i els grans xops enfortits per l’ humitat, son els protagonistes . Hui en dia és una de les poques coves del llevant espanyol obertes al públic que encara segueix en procés de formació continuada, amb una antigitat de entre 23,5 i 5,3 milions de anys.

Totes les visites estan acompanyades per un guia especialitzat, que ens acompanya per els 220 m de longitud. El recorregut es fa en sentit circular, això permet admirar la cova en distintes perspectives, els volums i les formacions subterrànies.

La Cova del Rull és el record de una terra duradora i sorprenent que ens recorda contínuament que hi ha que cuidar-la. Ja que cada centímetre de les escalatmites tarda al voltant d’uns mil anys i tocar-les o trencar-les trenca el seu procés de creixement.

Obri la teu imaginació a noves transformacions i paisatges amagats que actualment tenim el privilegi de descobrir.

Aventurat!

Aquesta ruta es diferent, el Coll de Rates existeixen diferents activitats per a recorrer aquesta peculiar muntanya. El Coll de Rates presidix el municipi de Parcent, la seua altitud i posició fan que a l'hivern sempre estiga cuberta de densa boira i que la neu empolve els seus arbres. És un lloc perfecte per a ciclistes, senderistes, amants dels deports de muntanya i aventurers.

Per als apasionats del senderisme existeixen varies rutes en Parcent i Alcalalí on emprendre l'excursió. La travesia és pedregosa i estreta però no és molt extensa. Aquesta excursió presenta numerosos avantatjes, com evitar anar per carretera i adentrar-se dins del Coll de Rates i coneixer cada racó de la muntanya.

Podem accedir al cim per mitjà d'una estreta, complicada i enpinada carretera, el que motiva la presència de nombrosos ciclistes on es realitzen tot tipus de competicions. En aquesta muntanya es realitza una iniciativa pionera i única per part de tres empreses espanyoles. Consisteix en dos casetes, una en el poble de Parcent i l'altra en el cim. En la situada a Parcent el ciclista introduix les seves dades i consegueix una targeta, que al apleagar dalt, la introduix en la caseta del cim. Una setmana més tart apareix en internet, el temps que ha tardat en fer el recorregut i quina és la seva posisicó. Les dades es poden vorer en aquesta página www.stoppomat.eu.

Per altra banda, en el Coll de Rates es podem practicar esports d'aventura, com el parapent on es pot observat desde les altures mar i muntanya, especialment quant els metlers estan en flor ja que creen un imatge florida i espectacular. Aquesta és una página web on s'informen de tots els deports que es practiquen en la comarca: http://www.yumping.com/multiaventura/alicante/parcent.

La ruta del Coll de Rates és una ruta multifuncional, es combina el deport, la aventura... Aquesta muntanya és idònia per realizar-la una i altra vegada. Per què hi ha llocs, tot i que es fasa l'esforç per arribar, mai mai cansen...

El mirador de les dos Marines.

La serra de Bèrnia destaca per el seu aspecte escarpat, pedregós i per gaudir de unes vistes privilegiades combinades de mar i muntanya. És una serra compartida per els municipis de Callosa d’Ensarrià, Altea, Benissa, Xaló i Calp, en fi és el punt d'encontre de les dos marines, la Marina Alta i  la Marina Baixa. La serra de Bèrnia,  és un dels importants referents geogràfics de la província de Alicant, la seua  posició perpendicular al litoral  li proporciona unes cites magnífiques.

                                                                El Puig Campana

La Serra de Bèrnia amb els 1.129 metres d'altitud per damunt del nivell del mar, és, junt al Puig Campana (Finestrat) un dels cims més destacats de la comarca de la Marina Baixa. L'orde de Felip II va construir un fort a Bèrnia, amb la finalitat de prevenir les revoltes dels moriscos i defendre la costa de pirates.

                                                            El Fort de Bèrnia

La serra és òptima per a arbres com les Carrasques, el pi Blanc, bosquets de Savina Negral, gal·lers i teixos. La combinació de colors junt a les escapades penyes fan que la Serra de Bèrnia siga un punt de referència.

Una volta al cim es necessari fotografiar la instantània panoràmica combinada de mar i terra que permaneixerà durant molt de temps als nostres pensaments.

Caminem junt als Teixos

La Font del Teixos és un punt emblemàtic del terme de Tarbena. Es pot accedir tant per el pantà de Guadalest com per Aialt una partida a 5 Km de Castell de Castells. És un sender empinat i costós però amb una gra bellesa i nombroses vistes panoràmiques.  La font està encallada a una majestuosa penya revestida de teixos els quals donen el nom a la font. Els teix és un espècie en extinció i en procés de recuperació, és un arbre que pot arribar a mesurar entre 10 m i 30 m i que actualment tot i que ja no s’utilitza decora els punt més alts del terme.

En aquest cas accedirem a la Font dels teixos per el Pla d’Aialt, és un sender pedregós i empinat que ens permet observar en cada quilòmetre una vista diferent. Mentre caminem vorem tot tipus de velles cases que ens recorden el passat d’aquelles terres. Veiem la resta del trajecte com una pisa serpejant que s’enfila per damunt de la muntanya a través d’un bosc de pins. Quan queda un kilòmetre vegem el Poble de Castells de Castells , la penya del Castellet i el barranc de la Canal acompanyat de infinits valls i crestes muntanyoses. Com qualsevol punt de muntanya, la Fon dels Teixos gaudeix de un clima fred i una fauna peculiar farcida d’ aus com els perdius, gallinetes i àguiles.

Una volta en el cim vegem la antiga i xicoteta font que ens dona la benvinguda junt a un acollidora caseta de manera perfecta per a fer una paradeta. Però la nostra victòria es premiada per la fantàstica vista panoràmica. Des de ací divisem la serra de Serrella i la serra d’Alfaro a l’Oest, la Serra de la Safor i el Monduver en nord-oest, la Serra de Carrascal de Parcent i la Serra de Montgó en nord-est, la Serra de Bèrnia y Aitana al sud-oest.

En definitiva caminar fins la Font dels Teixos és una experiència única que ens ajudarà a planejar les nostres pròximes excursions. Mentre camines descobreix noves perspectives que t’ajudaran a construir una perfecta imatge del entorn on vius.

Deixarás que siga un somni?

Es moment de desviar la nostra atenció a la majestuosa serra d’Aitana situada a la comarca de la marina baixa. Tot i que es bastant coneguda, són molts el elements que la componen i que fan que cada excursió siga diferents. El punt més alt de la Serra d’Aitana es localitza al voltant dels 1.500 m d’altitud, aquesta característica determina no sols la climatologia sinó la vegetació i la fauna. Ens dirigim a un punt representatiu dels medis de muntanya mediterrània, on de segur ens sorprendrem.

Aitana ha representat un important paper com a refugi d'espècies que s'han enrarit extremadament o que han desaparegut en altres serres pròximes. Com per exemple, L’àguila daurada, l’àguila de panxa blanca i el falco reial. Per altra banda la vegetació es vertaderament peculiar, malgrat l'efecte destructiu i reiterat dels incendis, la serra conserva encara alguns enclavaments forestals destacables, representats per bosquets més o menys extensos de carrasca, freixe de flor, l'auró, la moixera i sobre tot els pins, afavorit per les repoblacions efectuades.

És una serra amb una relleu especialment escarpats i coronades per parets rocoses. És característic com a mesura que ascendim notem com la humitat i el fred ens sonrogen les galtes. Una volta dalt ens adonem de que un helicòpter no té res a envejar les vistes que la  impressionant serra d’Aitana ens dona el privilegi d’observar. S’observen serres com Serrella, el Motgó, Bèrnia...

Es curiós com per el camí existeixen altres camins que porten a diferents angles de la Serra d’Aitana, que de segur tots mereixen el seu reconeixement no sols per el que s’observa sinó que Aitana ha sigut durant segles testig d’incendis, el progrés, la extinció de especies... però miraclosament a sobreviscut i a mantingut la seua essència pura i natural que cada vegada més, es visitada per curiosos de tots els llocs.

Sols falta abrigar-nos bé i preparar-nos per anar al segon sostre de la comunitat , que sense dubte serà una ruta diferent a totes les demés.

No deixes de caminar...

El temps passa i hi ha llocs que cobren vida i altres que desapareixen, per aquesta raó és necessari  gaudir d’esperit aventurer i endinsar-se en rutes i senders que a primera vista no hi tenen cap peculiaritat. Perquè allò que visquem en aquella travessia: rialles, sustos, esforços, pors…  Ho recordarem com un de les millors experiències, per que hem aconseguit personalitzar, el que era impersonal, li hem atorgat vida i sentit a llocs que abans per a nosaltres no en tenien.

El senderisme ens dona l’oportunitat d’aprendre  de tot tipus de vivències. Moments de molt d’esforç, fred, calor, pluja, lesions, discussions, desorientacions… però el més important és no perdre el sentiment de superació i de motivació, d’aquesta forma sempre aplegarem al fi de forma victoriosa.

En el senderisme posem en pràctica valors essencials en vida mateixa, com el companyerisme, no tirar la tovalla, la curiositat i un llarg etcètera, que de manera simultània rebem  una gran i insuperable recompensa, no mai imaginada. No deguem centrar-nos en les aparences sinó motivar-nos per a gaudir i superar qualsevol obstacle.

Podem repetir cada setmana la mateixa senda però mai es suficient, perquè cada Vega presencies un paisatge diferent, no sols per la quantitat d’arbres o la vista que observes, sinó per la posició del sol, per el color del arbres de fulla caduca, per la àguila que observem en un dia qualsevol, per l’aigua que corre per els barrancs, infinitat de circumstancies variables que faran que cada vegada que aplegues al cim siga un moment únic i irrepetible que sol “tu” has presenciat.

El senderisme aporta moments impactants i feliços amb família i amics, que ni els diners, ni el treball, ni qualsevol altra cosa podran aconseguir. Quan caminem experimentem tot tipus de sentiments, aventures, emocions que perduren en el temps. 

A que esperem, posant-nos les botes i l’aigua i comencem a caminar fins on ens porte el camí...Ens vegem.

Viatge a un passat deconegut

Es l’hora de caminar cap a un lloc singular, diferent i en un gran reconeixement cultural, estem parlant de les Pintures rupestres del  “Pla de petracos” . Aquest santuari  perteneixent a la población de Castell de Castells, es considerat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Es un punt dencontre per a ciutadasn i turistes que amb l’afand de investigadors i historiadors descobreixen formes d’expressió prehistoriques i desconegudes fins ara.

Tot i que es pot accedir amb cotxe es aconsejable eixir de la partda de Petracos, situada a cins Kilometres de Castells de Castells, per que en aquesta ruta s’observa quin simbolisme tenen aquestes terres des de la mes llunya historia fins a la mes recent actualitat. Habans del descobriment de les sorprendents pintures rupestres, els ciutadans de Castells vivien principalment de l cultiu de les seves terres principalment d’oliveres i  atmetlers que cuidaven en els diferents partides del poble com, Aialt, Santamaira, Bitla...

Totes elles amb peculiars paisatges i enverdits paisatges, tot i que formen part d’un mateix municipi. Pero es cert que el Pla de petracos té un carisma especial,  per què quan sols es pdoia recurrir al transport de burro o el matxo, el terrateniets s’ha allojaven en xicotetes cases, que quasi  tot individu poseía, durant setmanes fins acabar la collita.

De forma inconsient petrocos era un punt d’encotre un segon punt de convivencia, que les noves tecnologies i l’augment del nivel de vida a provocat que es queden en l’oblid. A mesura que caminem per eixes terres tenim la necesitat imparable, de teletransportarmos a eixes epoques on el pa en oli sal i raïm baix el sol de l’olivera, proporcionama ujn ambien positivista o obtimista en una vida plena de limitacions, pobresa i falta de recursos. Be, caminant caminat, ens adonem que ja estem baix de la montanya que perseguiem.

Aquesta senda es curta i estreta però està molt ben abilitada per a tot tipus de visitants. Començem a putjar i ens sorpren la jerarquitzacio de cada cova, sembla que no existix millor lloc  per a la vida dels nostres antics antepassats. Una volta dalt, vegem unes grans sombres que criden la atenciò en la muntanya, a priemra vista no li trobem sentit però a mesura que ens alliberem de tots els nostres prejudicis, descubrim, mans senyalant al infinits, animals, cares…

Ara es hora de "esquadrinyar" i buscar totes les pintures que estan impreses en la muntanya i entrar en la inmensa cova on el fred i la humitat ens donen la benvinguda. El senderisme ens porta a llocs misteriosos que apasionen i motiven la nostra curiositat.

Busca la teua recompensa

Tots em sentit que alguna vegada davant duna muntanya magestuosa o davant l'impacte duna paisatge maravellos i verge la sensació de inaxesibiltat o de impotencia per pensar que mai podrem aplegar. Enfront a esta situacio es aconsejable no deixar-se vencer, per que la major recompensa del esser humà es saber que no existeixen diners ni persones que proporsionen tante gratificació i llibertat com escalar o camianr per un cender on el sim, es la recompensa de tot esforç.

                           

La penya del Castellet simbolisa i representa l'historia de Castell de Castells, no es més que un gran mirador utilitzat per els moriscos durant segles i que en l'actualitat tenim l'opotunitat de asombrarno d'un recorregut que anterioment els ciutadans feen diariament.

Pe accesir al cim existeixen dues travesies una més ampla i accesible per als cotxes; altra mes estreta, ràpida i dificultosa on es recrea un trajecte històric. Començen l'aventura desde el camping "El Castellet" on un camí pedregos i esvarallos, ens convida a una excursió de lo més completa i farcida de contrastos i sorpresses. Al principi ens sorpren un paisatge ple de cultius de secà com les oliveres i els atmetlers. Després emprenem un trajecte molt costerut i acompanyat per numerossos pins, que conformen una vista plena i piraneica.

A mesura que assendim, vegem com la penya de castellet adquereix a altra prespectiva que no aviem vist abans. Ara sembla molt més impactant. La ultima putjada es la que requereix més esforç, pero per altra part ens asegura que la vista de la cima ens diu que la altitud de esta penya ens oferirà una vista privilegiada.

Al aplegar baix la penya ens espera uns pmetres descalda, rodejats de les restes del castell on encara es recoeix on estaven el canyons i numeroses parets que envoltaven la fortaletza. Per la part frontal de la penya, vegem el Castell de Castells envoltat de grans muntanyes i mirant al infinit vegem la mar, farcida de nubols que anticipen un clima més fred.

Una volta dalt tanquem el ulls per notar l'aire i fred que ens envolta, però la impacencia ens obliga a obrir el ulls i a descobrir quina es la nostra recompensa. En eixe mometn nesessitem moure el cap repetides voltes, fins asimilar el que som capaços de veure. Descobrim un mon ple de contrastos, per una part xicotets pobles i per altra la costa on els alts edificis tenen el major protagonisme.

També estem davent la mirà desafiant de Aitana. Aquesta excusió es una idexió de motivasio per a fer altres rutes on la majoria s'observen d'estes altures. La gespa del punt més alt de la muntanya i el calid sol ens convençs per a quedar-nos a berenar i contemplar el vesprejar, desde cim, on el sol es filtra per els pins i els ultimps raigs de sol enlluernen els pics de les muntanyes del voltant, on ecarà més si cap la vista hi és més bonica i espectacular.

Hi ha certs sentiments tan personals que no es poden descriure en paraules ni en imatges ni qualsevol tipus d'audiovisual, ¿Quina pot ser la solució?. Descubrix-ho per tu mateixa!

Una finestra a altre món

Els Arcs s'han convertit en les finestres que conecten amb un mon paral·lel, anyunyat, bell, inmens i espectacular. Aquesta muntanya representa els capritxos de la natulaletza, que forma i transfoma el nostre entorn, creant meravelles com aquesta.

Els Arcs és una de les muntanyes més conegudes de la vall del Pop, concretament en el terme de Castell de Castells, un xicotet poble farcit de travesies i de altes muntanyes. La muntanya es un icone cultural i turístic de la població, per a xicotets i majors és una parada obligada.

Iniciem la ruta a les afores del poble on el caudalós riu ens regala abundant aigua fresca, per plenar les cantimplores, refrescar-nos i motivar-nos  per a començar camí. Una volta preparats reprenem la travesia per un estret cender, bordejat de ametlers, oliveres milenaries, carrasques, romer... A mesura que caminem ens impregnem de tradició i historia, en pensar que aquest trayecte el recorren diariament avis i xiquet del poble per cuidar les seves terrer i amb l'intenció de no abandorar mai les tradicions de una vida.

Mentre caminem deixem arrere altre muntanyes que al revisar-les, ofereixen altra prespectiva i paisatges. Tot i que la ruta no hi es del tot curta, estem aplegant al nostre destí Els Arcs. La primera impresió es impactant i produeix un cert vertigen, per descobrir realment a la altura que estem. És un lloc perfecte per a esmorzar i fer numeroses fotografies. El que més sorpren es la sensació de llibertat i adrenalina baix els Acs, tot i que passen desapercebudes una volta allí són espectaculars.

Ara sols queda agafar una xicoteta pedra, amb la promesa de que en un futur la tornarem al seu lloc d'origen i deixa forma fixar en la nostra memoria la visió d'un món anterioment mai vist.

Llocs que deixen de pedra

Quan tenim sensació de fred sentim com els pels s'esgarrifen de sobte i el nostre cos tremola impulsivament, de seguida reaccionem fregant-mos els braços com una cridada desesperada al termòmetre. Hi ha llocs que deixen gelat en qualsevol època de l'any, és el cas d' Andorra, tot i que el sol d'estiu s'apodera de les muntanyes, els paisatges, els llacs, els boscos, les estacions d'esquí, les casses, les muntanyes... Es refreda el pensament fins quedar sols tú i un lloc on sempre has volgut estar.

El Principat de Andorra és sempre conegut per ser un país petit que connecta el pirineus entre França i Espanya, per sobre tot per el seu sector dedicat a l'esquí i a deports de muntanya de tot tipus. Però en Andorra sempre està en moviment, quan no hi ha neu, transformen les muntanyes en immensos prats on els cavalls i les vaques gaudeixen de la seua llibertat. Al arribar al cim, observem camps de golf, jocs d'aigua, excursions amb quat, excursions al llacs, passejos amb cavall, tir amb arc, viatge amb el trobotronc, paintball, etc.

Es com si existira un lloc on s'agrupen totes les activitats possibles accessibles a tothom, de forma accessible i ecològica. Els de certa normalitat tindre enveja a qualssevol andorrenc, per viure en un país on no té falta de rés, tot està a la seva disposició de forma immediata.

Durant molts anys Andorra també ha sigut molt coneguda sobre tot en Espanya per poder obtindre qualsevol objecte a un preu inferior als que es troben normalment. Hui en dia ja no hi ha tanta diferencia de preu, però es cert que l'encant del carrers comercials d'Andorra no tenen desaprofitament. Les tendes més comuns i representatives són les dedicates a material d'esport, perfumeries, òptiques, tabac, comerços de noves tecnologies i sorprenentment la venta de maquetes.

Mentre caminem per els comerços contemplem directament muntanyes majestuoses decorades amb tot tipus d'avets i pins que pareixien que criden a la neu i al fred. Muntanyes que no cansaven de veure i de reconèixer, sols desitjarem despertar-nos per contemplar-les de nou. Fascina la accessibilitat que tenen la infinitat de senders que porten a llocs de ensomni. Enganyen els 468 Km2 del principat de Andorra, per el fet de que és impossible visitar tots els misteris que la envolten.

Bellesa que es veu reflexa en el nivell de vida, les cases, els carrers, les muntanyes, la vegetació i sobre tot en el fred.

Una ruta per a repetir

La montanya de Monserrat està situada al municipi de Monistrol de Monserrat (Bages). És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creïents i de visita obligada per a turistes. La montanya esta presidida per el Monestir de Santa Maria de Montserrat, situat a 720 m d'altitud, un lloc expectacular per la bellesa de les muntanyes cilíndriques que aguarden el monestir i per la inmensitat de les instalacions. El Monestir és idoni per a fer una paradeta, visitar museus, l'església i comprar productes típics de la zona. Des de la muntanya de Montserrat s'observa una vista panoràmica de la Barcelona i de les muntanyes del seu voltant.

El que més em va sorprendre va ser la inmensa cantitat de gent que hi visita aquest lloc. Mentre aplegaba al Monestir sols veia cotxes i cotxes, sense la posibilitat de poder estacionar. Una volta baix del cotxe vaig comprendre perquè era popular aquell lloc: tenia un encant especial. El Monestir era un lloc extens, on a mesura que el descubriem anavem maravillan-mos de la historia de la que formavem part. Una volta allí, no vaig poder guanyar les tentacions de putjar a la muntanya de Montserrat, que amb aquelles formes peculiars, em garantizaba una vista més que bonica.

Mentre putjaba per el cender, veia tot tipus de camins que es ramificaven per tota la montanya, em van vindre al cap moltes més excursions a altres monestirs i fins i tot anar a Monistrol de Montserrat. Una volta dalt d'una de les xemeneies, vaig veure baix dels meus peus una gran planícia amb xicotetes localitats, rius i pelegrins que s'acostaven al Monestir de Santa Maria.

En definitiva, visitar la muntanya de Montserrat es un magnífic pla per a passar tot un dia en amics i familiars. És una barreja de cultures, historia, bellesa i paisatges, que t'obligaran a anar moltes més vegades.

L'aliniació Solar de la Foradà

Dues vegades a l'any els veïns de la Vall de Gallinera i els seus voltants són testics d'un dels expectacles més sorprenets i excluxius que ens ofereix la naturaletza: L'alinació Solar de la Foradà. Consiteix en un arc de pedra format de manera natural, que a les 16:42 h de març (dia de San Francesca Romana) i a les 16:20 d'octubre (dia de san Francesc), es traspassada per un reflex de sol alineat de forma perfecta i presisa, durant dos minuts. Aquest espectacle té una gran relevancia, cultural, antropologica, poética, histórica i social, sectors rendits a la bellesa i fabulositat del moment de l'alinació.

                             

 
La Forada ha sigut el símbol per exelacia de la Vall de Gallinera, nom que antigament els arabs cridaven Galinar que significava "pedra foradada". La peculiar serra està cituada al centre de la Vall, tot i que no es el punt més alt, té una altitud de 737,3 m. En el moment moment de culminar l'atravesia sorpren, l'imaginació que ha fet servir la naturaetza i la vista panoramica de la Vall de Alcalà, al sud i de la Vall de Gallinera al nord.

                       

En octubre els ciutadans de la Vall de Galllinera celebren l'alinació solar el dia de  San Francesc (1182-1226). Per aquesta raó la Unión Cultural d'amics de la Vall de la Gallinera, organitza una serie d'escursions i de activitats tradiconals, el disapte 2 d'octubre, el diumenge 3 d'octubre i dissabte 9 d'octubre. És el dia dos d'octubre, a les 17:30, tots els interestat per l'alinació ixirán del convent direcció a la Foradà. Una volta alli l'ajuntament entregarà a tots els senderistes unes ulleres per a observar  el millor posible L'alinació solar de la Foradà.

El senderisme t'ajudarà a accedir a llocs únics i maravellosos, que t'esperen per tot arreu.

Camina baix la lluna

Es l'hora de descobrir la bellesa de les infinites rutes que ramifiquen la Vall del Pop. Els paisatges sorprenen, per les innumerables muntanyes de gran altitud, farcides d'una espesa i verda vegetació; açò té com a resultat una gran expectació i seguiment  de tot tipus d'aficionats del l'antic esport del senderisme.

Ens tronem d'avant d'una imatge idíl·lica i fascinant que desprèn llibertat de dia i tendresa de nit. El senderisme nocturn és l'oportunitat perfecta per a descobrir els amagats paisatges que mostra la nit. Amb la companyia de la nit, sentim el fred i el vent sobre els cabells a l'aire, vegem el reflex de la lluna d'amunt d'una mar llunyana i escoltem el soroll de la vida des de les altures. És l'oportunitat no de recordar imatges sinó sensacions úniques, que ninguna altra nit de lluna plena podrà reemplaçar.

El senderisme nocturn es realitza en pobles com Benissa, Castell de Castells i Calp, és una activitat apta per a totes les edats i condicions físiques. Es pretén disfrutar de la gastronomia, l'historia, de l'aventura i del bon ambient, baix l'obscuritat i el misteri de la nit. No veges la bellesa, sentix-la.