Viatge a un passat deconegut

Es l’hora de caminar cap a un lloc singular, diferent i en un gran reconeixement cultural, estem parlant de les Pintures rupestres del  “Pla de petracos” . Aquest santuari  perteneixent a la población de Castell de Castells, es considerat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Es un punt dencontre per a ciutadasn i turistes que amb l’afand de investigadors i historiadors descobreixen formes d’expressió prehistoriques i desconegudes fins ara.

Tot i que es pot accedir amb cotxe es aconsejable eixir de la partda de Petracos, situada a cins Kilometres de Castells de Castells, per que en aquesta ruta s’observa quin simbolisme tenen aquestes terres des de la mes llunya historia fins a la mes recent actualitat. Habans del descobriment de les sorprendents pintures rupestres, els ciutadans de Castells vivien principalment de l cultiu de les seves terres principalment d’oliveres i  atmetlers que cuidaven en els diferents partides del poble com, Aialt, Santamaira, Bitla...

Totes elles amb peculiars paisatges i enverdits paisatges, tot i que formen part d’un mateix municipi. Pero es cert que el Pla de petracos té un carisma especial,  per què quan sols es pdoia recurrir al transport de burro o el matxo, el terrateniets s’ha allojaven en xicotetes cases, que quasi  tot individu poseía, durant setmanes fins acabar la collita.

De forma inconsient petrocos era un punt d’encotre un segon punt de convivencia, que les noves tecnologies i l’augment del nivel de vida a provocat que es queden en l’oblid. A mesura que caminem per eixes terres tenim la necesitat imparable, de teletransportarmos a eixes epoques on el pa en oli sal i raïm baix el sol de l’olivera, proporcionama ujn ambien positivista o obtimista en una vida plena de limitacions, pobresa i falta de recursos. Be, caminant caminat, ens adonem que ja estem baix de la montanya que perseguiem.

Aquesta senda es curta i estreta però està molt ben abilitada per a tot tipus de visitants. Començem a putjar i ens sorpren la jerarquitzacio de cada cova, sembla que no existix millor lloc  per a la vida dels nostres antics antepassats. Una volta dalt, vegem unes grans sombres que criden la atenciò en la muntanya, a priemra vista no li trobem sentit però a mesura que ens alliberem de tots els nostres prejudicis, descubrim, mans senyalant al infinits, animals, cares…

Ara es hora de "esquadrinyar" i buscar totes les pintures que estan impreses en la muntanya i entrar en la inmensa cova on el fred i la humitat ens donen la benvinguda. El senderisme ens porta a llocs misteriosos que apasionen i motiven la nostra curiositat.