La penya del Castellet simbolisa i representa l'historia de Castell de Castells, no es més que un gran mirador utilitzat per els moriscos durant segles i que en l'actualitat tenim l'opotunitat de asombrarno d'un recorregut que anterioment els ciutadans feen diariament.
Pe accesir al cim existeixen dues travesies una més ampla i accesible per als cotxes; altra mes estreta, ràpida i dificultosa on es recrea un trajecte històric. Començen l'aventura desde el camping "El Castellet" on un camí pedregos i esvarallos, ens convida a una excursió de lo més completa i farcida de contrastos i sorpresses. Al principi ens sorpren un paisatge ple de cultius de secà com les oliveres i els atmetlers. Després emprenem un trajecte molt costerut i acompanyat per numerossos pins, que conformen una vista plena i piraneica.
A mesura que assendim, vegem com la penya de castellet adquereix a altra prespectiva que no aviem vist abans. Ara sembla molt més impactant. La ultima putjada es la que requereix més esforç, pero per altra part ens asegura que la vista de la cima ens diu que la altitud de esta penya ens oferirà una vista privilegiada.
Al aplegar baix la penya ens espera uns pmetres descalda, rodejats de les restes del castell on encara es recoeix on estaven el canyons i numeroses parets que envoltaven la fortaletza. Per la part frontal de la penya, vegem el Castell de Castells envoltat de grans muntanyes i mirant al infinit vegem la mar, farcida de nubols que anticipen un clima més fred.
Una volta dalt tanquem el ulls per notar l'aire i fred que ens envolta, però la impacencia ens obliga a obrir el ulls i a descobrir quina es la nostra recompensa. En eixe mometn nesessitem moure el cap repetides voltes, fins asimilar el que som capaços de veure. Descobrim un mon ple de contrastos, per una part xicotets pobles i per altra la costa on els alts edificis tenen el major protagonisme.
També estem davent la mirà desafiant de Aitana. Aquesta excusió es una idexió de motivasio per a fer altres rutes on la majoria s'observen d'estes altures. La gespa del punt més alt de la muntanya i el calid sol ens convençs per a quedar-nos a berenar i contemplar el vesprejar, desde cim, on el sol es filtra per els pins i els ultimps raigs de sol enlluernen els pics de les muntanyes del voltant, on ecarà més si cap la vista hi és més bonica i espectacular.
Hi ha certs sentiments tan personals que no es poden descriure en paraules ni en imatges ni qualsevol tipus d'audiovisual, ¿Quina pot ser la solució?. Descubrix-ho per tu mateixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada