Deixarás que siga un somni?

Es moment de desviar la nostra atenció a la majestuosa serra d’Aitana situada a la comarca de la marina baixa. Tot i que es bastant coneguda, són molts el elements que la componen i que fan que cada excursió siga diferents. El punt més alt de la Serra d’Aitana es localitza al voltant dels 1.500 m d’altitud, aquesta característica determina no sols la climatologia sinó la vegetació i la fauna. Ens dirigim a un punt representatiu dels medis de muntanya mediterrània, on de segur ens sorprendrem.

Aitana ha representat un important paper com a refugi d'espècies que s'han enrarit extremadament o que han desaparegut en altres serres pròximes. Com per exemple, L’àguila daurada, l’àguila de panxa blanca i el falco reial. Per altra banda la vegetació es vertaderament peculiar, malgrat l'efecte destructiu i reiterat dels incendis, la serra conserva encara alguns enclavaments forestals destacables, representats per bosquets més o menys extensos de carrasca, freixe de flor, l'auró, la moixera i sobre tot els pins, afavorit per les repoblacions efectuades.

És una serra amb una relleu especialment escarpats i coronades per parets rocoses. És característic com a mesura que ascendim notem com la humitat i el fred ens sonrogen les galtes. Una volta dalt ens adonem de que un helicòpter no té res a envejar les vistes que la  impressionant serra d’Aitana ens dona el privilegi d’observar. S’observen serres com Serrella, el Motgó, Bèrnia...

Es curiós com per el camí existeixen altres camins que porten a diferents angles de la Serra d’Aitana, que de segur tots mereixen el seu reconeixement no sols per el que s’observa sinó que Aitana ha sigut durant segles testig d’incendis, el progrés, la extinció de especies... però miraclosament a sobreviscut i a mantingut la seua essència pura i natural que cada vegada més, es visitada per curiosos de tots els llocs.

Sols falta abrigar-nos bé i preparar-nos per anar al segon sostre de la comunitat , que sense dubte serà una ruta diferent a totes les demés.